Imatge de widget
20/04/2021

100 anys de presó per als líders independentistes catalans

100 anys de presó per als líders independentistes catalans

Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Sànchez e Jordi Cuixart van ser condemnats en total a 100 anys de presó. Aquesta va ser la resposta de l’Estat espanyol als que es van implicar plenament en l’organització del referèndum d’autodeterminació del 2017. 14 d'octubre 2019, no només líders independents de Catalunya van ser condemnats, però tots els que eren al costat de l'exercici dels drets civils fonamentals.

Finalment, els presos polítics catalans van ser condemnats per delictes de mala praxi (no provat durant el judici) i sedició, però no per rebel·lió. La pena més alta va ser per a l’exvicepresident de Catalunya, Oriol Junqueras: 13 anys de presó. Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa [Any 12 per a cadascú]. Josep Rull i Joaquim Forn van ser condemnats per sedició [10 anys i mig cadascuna], Carme Forcadell [11 anys i mig] i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart [9 anys cadascun].

Els altres membres del govern català també van ser jutjats, Santi Vila, Carles Mundó e Meritxell Borràs van ser condemnats per desobediència i, durant deu mesos, n’han de pagar una quantitat de 200 euros de multa al diai estarà inhabilitat políticament durant un any i 1 mesos.

Editorial suggerida: Com entendre el nou i decisiu cicle de la història de Catalunya?

Explicacions per l'arrest de cadascun dels líders independentistes

Oriol Junqueras: segons el Tribunal Suprem, Junqueras va ser condemnat per sedició perquè, "Tot i que la cimera dels Mossos d'Esquadra [la policia catalana] va advertir que hi podria haver violència durant el referèndum, va decidir, amb Carles Puigdemont, mantenir la votació". A més, el Tribunal afirma que el paper que juga Junqueras "Va ser una falta de respecte a les lleis i resolucions del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya".

Carme Forcadell: segons la decisió unànime del Tribunal, l'expresident del Parlament de Catalunya va ser condemnat per permetre-ho "La creació d'una legalitat paral·lela sense validesa". Forcadell també va ser acusat de tenir "Va fomentar, va organitzar i va dur a terme protestes multitudinàries que van representar un obstacle per a les tasques judicials".

Notícia relacionada: Forcadell denuncia la farsa del judici i destaca Rajoy

Josep Rull: segons la justícia espanyola, Rull va ser condemnat a deu anys i mig de presó per "Haver participat en la intervenció per evitar que un vaixell amarre al port de Palamós". Aquest vaixell servirà com a allotjament per als policies espanyols enviats a Catalunya amb el transport objectiu de reprimir el referèndum. A més, va ser acusat de Rull “Deixar a disposició del referèndum les places gestionades pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya”.

Raül Romeva: l'exsecretari del Departament d'Afers Exteriors de Catalunya va ser condemnat a 12 anys de presó pel seu objectiu de "Legitimar el referèndum a nivell internacional i intentar neutralitzar la capacitat de les autoritats governamentals i judicials de l'Estat espanyol". Segons els arguments de la Cort, Romeva "Assumir l'estratègia exterior del govern, tot i que sabia que promovia la creació d'una legalitat paral·lela". Pel que fa al delicte de mala pràctica, el jutjat afirma tenir proves que "Una part del pressupost del departament de Romeva es va utilitzar per finançar el referèndum".

Crònica relacionada, amb testimoni de Raül Romeva

Joaquim Forn: el Suprem espanyol informa que Forn "Neutralitzar la capacitat operativa dels Mossos d'Esquadra el dia del referèndum, ordenant-los de manera que servissin els seus objectius polítics i els dels altres presos". Sobre les manifestacions que van tenir lloc davant el Departament d’Economia del govern català a 20 de setembre del 2017, l'escriptura de frases diu que Forn "Va tenir la responsabilitat d'organitzar la mobilització d'un personatge tumultuós".

Notícia relacionada: Les declaracions de Piqué sobre els presos polítics catalans

Dolors Bassa: segons la frase, Bassa "Va ser decisiu per garantir que els centres cívics estiguessin oberts durant el dia del referèndum". A més, el Tribunal Suprem ho afirma "Assumides les competències de tots els directors dels centres cívics del 28 de setembre al 2 d'octubre".

Jordi Turull: l'acusa el Tribunal Suprem "Intervenir activament en activitats sedicioses organitzades, participant en diverses reunions per definir estratègies". A la sentència, el Tribunal Suprem informa que "El 29 de setembre de 2017, Turull va participar a la presentació de les urnes al costat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, i també va ser el responsable d'anunciar el sistema de cens universal". Turull també va ser acusat "Participar activament en la creació i activació del Pacte Nacional pel Referèndum i en l'aprovació de la resolució que instava el govern català a convocar un referèndum".

Un altre argument presentat pel Suprem en la sentència va ser el “La participació activa de Jordi Turull a les xarxes socials, especialment a Twitter”. Es va demanar opinions i missatges de suport "Calma, serenitat i civisme per a la societat", a més de "Animeu-vos a votar de manera cívica i pacífica".

Jordi Cuixart: l'informe final contra el president d’Òmnium Cultural afirma que "El que va passar l'1 d'octubre no va ser només una manifestació o un acte massiu de protesta ciutadana, sinó una insurrecció encoratjada pel mateix Cuixart i altres acusats". I continua: "No amaga ni dissimula la seva voluntat decidida i verbalitzada d'ajustar la seva conducta a" ho tornarem a fer "". Cuixart també està acusat “Conduir els ciutadans a una resistència activa, a l’oposició de facto al compliment d’ordres judicials o a qualsevol decisió de les autoritats que contradigués o obstaculitzés aquest ferm propòsit de celebrar un referèndum basat en un suposat dret a l’autodeterminació".

Publicació relacionada: Carta de Jordi Cuixart: 'Democràcia i desobediència civil'

Notícia relacionada: "Organitzar un referèndum és un delicte, encara que sigui despenalitzat"

Jordi Sànchez: en relació amb l'expresident de l'ANC, l'Audiència diu que el Tribunal ho diu "La seva condició de president de l'entitat independentista va ser absolutament decisiva en l'execució de plans sediciosos". Sànchez també va ser condemnat "Intentar evitar que la policia actuï i el consegüent mandat judicial". La sentència també li retreu que "Animeu els ciutadans a votar i defensar les urnes, evitant, mitjançant mecanismes de resistència dissuasius, l'actuació legítima dels Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil".

Es pot veure el text complet de la sentència contra els líders independentistes de Catalunya aqui.

Notícia relacionada: El cap de la Guàrdia Civil espanyola amenaça una reacció civil

Col·labora amb l'Aqui Catalunha
Amb la vostra donació, en la quantitat que desitgeu, el portal de notícies Aqui Catalunha es pot consolidar com un dels principals referents mundials sobre Catalunya. La vostra col·laboració serà essencial per a la continuïtat del nostre treball.

CONTINGUTS EXCLUSIUS

Subscriu-t'hi per rebre les novetats de l'Aqui Catalunha

Fer-ne difusió

Col·labora amb l'Aqui Catalunha

Amb la vostra donació, en la quantitat que desitgeu, el portal de notícies Aqui Catalunha es pot consolidar com un dels principals referents mundials sobre Catalunya. La vostra col·laboració serà essencial per al continuïtat del nostre treball.

Productes de CatalunyaLlibres, jocs, roba i complements

Les vostres compres permetran el Aqui Catalunha rebre petites comissions, essencials per al nostre creixement.