90 anys de la Proclamació de la República Catalana de Francesc Macià

Aquest 14 d’abril del 2021 celebrem el 90è aniversari de la Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià. Lògicament, el somni d’independència de Macià va durar poc, però el seu desig expressat de veure Catalunya com un estat propi és un símbol de la determinació catalana de recuperar la seva sobirania, perduda el 1714.

En aquesta publicació, l'Aqui Catalunha explica als lectors de parla portuguesa el context d’aquesta proclama i els motius que van conduir al fracàs l’ideal de Francesc Macià.

Val la pena llegir: Com ha reaccionat la premsa internacional davant la victòria independentista a Catalunya?

Context de la Proclamació de la República Catalana el 1931

El 12 d’abril del 1931, dos dies abans de la Proclamació de la República Catalana, s’havien celebrat eleccions municipals a Espanya. El plebiscit era, de fet, una manera de triar entre la Monarquia o la República. Els partidaris del règim monàrquic van obtenir la majoria, però a les grans ciutats, com Barcelona i Madrid, van guanyar candidatures republicanes. Veiem quins van ser els resultats:

  • el rei Alfons XIII claudica i abandona Espanya;
  • es proclama unilateralment la República Catalana;
  • es proclama la Segona República espanyola a Madrid, el mateix 14 d’abril del 1931.

Alfons XIII va ser rei d’Espanya del 1902 fins el 1931. Aquest període es va recordar especialment pel fet que ell, Alfons XIII, va donar suport al cop d’estat militar liderat pel dictador Miguel Primo de Rivera. Aquesta dictadura, que va precedir la iniciada per Francisco Franco durant la dècada dels 30, va durar del 1923 al 1930.

S'esperava que altres regions d'Espanya es constituïssin com a repúbliques

Francesc Macià era el líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit fundat el març d'aquell mateix any. Clar guanyador a Catalunya, Macià, al balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya (seu del govern català), proclamà la República catalana a l’espera que altres regions d’Espanya, amb candidatures republicanes guanyadores, es constituïssin també com a repúbliques.

Tot i així, la declaració de Macià va ser precedida d'una altra, a través d’un discurs de Lluís Companys, el líder de la candidatura d’ERC a Barcelona. Companys, també unilateralment, va proclamar la República. Macià, però, no hauria aprovat l’anticipació de Companys i, per tant, va fer una nova proclamació destacant el seu desig que “altres pobles d’Espanya es constituïssin com a repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica”.

El nou estat català va durar poc. Perquè?

El discurs de la proclamació de Macià col.locava Catalunya d'aquesta forma: “Proclamo la República Catalana com a membre de la Federació Ibèrica“. El terme "Estat" preocupava el nou govern republicà a Madrid, perquè, lògicament, no estava en els plans espanyols que Catalunya esdevingués un actor independent. per tant, el 16 d’abril va arribar a Barcelona una delegació per negociar la nova condició política de Catalunya en relació amb Espanya. Aquesta negociació, però, tenia les seves arrels el 1930.

El Pacto de San Sebastián

El Pacte de Sant Sebastià va ser un acord signat per representants republicans de tot l’Estat espanyol a favor de la fi del règim monàrquic i, en conseqüència, del canvi al règim republicà. L’acord, del 17 d’agost del 1930, va tenir els seus efectes a partir dels resultats de les eleccions municipals de l’any següent.

Com va influir aquest pacte en els plans de Francesc Macià?

El pla de Macià anava més enllà del que es va acordar al Pacto de San Sebastián ja que, de fet, el seu projecte era que Catalunya esdevingués un estat en forma de República integrat a la Federació Ibèrica. No obstant això, com que el seu projecte es considerava "molt audaç", tres ministres del govern espanyol van ser enviats a Barcelona per negociar la nova adaptació de Catalunya.

Les negociacions bilaterals van ser tenses i, al final, la proposta espanyola va guanyar (amb lògica acceptació per bona part dels membres catalans), per a Catalunya: un govern català amb moltes competències, però inserit en un Estatut d'Autonomia sotmès a l'Estat espanyol. Entre els "privilegis" que tindria el nou govern català hi havia el retorn de l'oficialitat de la llengua catalana a l'entitat i l'adopció del nom d'origen medieval per al nou govern català: Generalitat (coneguda també com la Diputació del General).

Deprimit per no veure Catalunya com un Estat en forma de República, Francesc Macià va definir el dia de l'acord amb la delegació espanyola com "el més trist de la seva vida".

CONTINGUTS EXCLUSIUS

Subscriu-t'hi per rebre les novetats de l'Aqui Catalunha