Imatge de widget
21/04/2021

Informe del govern català sobre les conseqüències del referèndum del 2017

Informe del govern català sobre les conseqüències del referèndum del 2017

L’1 d’octubre, la govern català va fer disponible un informe sobre totes les conseqüències del document referèndum d’autodeterminació, realitzat el 2017. Les dades recollides estan relacionades amb els fets abans i després de la votació. L’objectiu de l’anàlisi era demostrar les diverses formes de repressió adoptades per la Espanya Contra la Catalunya.

Notícia relacionada: Manifestació multitudinària a Catalunya per l’efectivitat de la República

Referèndum del 2017: dades de la repressió espanyola

El document es va dividir en sis seccions: 1) Accions contra informació i material sobre el referèndum (inspecció policial en impressores, magatzems i suports; intervencions a la via pública fins a la data del referèndum); 2) Privacitat de les comunicacions postals; 3) 712 alcaldes investigats; 4) Tancament de llocs; 5) Detenció de catorze líders i funcionaris tècnics del govern; 6) Referèndum de l'1 d'octubre. A continuació, es mostra un resum de la informació relacionada amb les seccions enumerades a l'informe.

1 - Accions contra informació i material sobre el referèndum (inspecció policial a impressores, botigues i mitjans de comunicació; intervencions a la via pública fins a la data del referèndum)

  • 9 de setembre, dia en què la seu del seminari El Vallenc va ser "visitada" per la Guàrdia Civil. Davant la policia, la manifestació pacífica dels catalans: sí a la democràcia

    9 de setembre del 2017: entre el 6 i el 9 de setembre, la policia custodiava les portes de l’empresa privada Impremta Indugraf Offsetinspeccionant els vehicles dels treballadors, així com totes les llacunes que van arribar i van anar. També el dia 9, la Guàrdia Civil va estar present a les dues seus de l’empresa privada del setmanari El Vallencper comprovar si s’elaboraven materials vinculats al referèndum. La inspecció va durar 5 hores i es van confiscar diversos documents d’empresa i l’ordinador del director setmanal, Francesc Fàbregas, a qui se li va ordenar prendre declaracions, segons els investigats, a la seu de la Guàrdia Civil a Tarragona.

  • 12 de setembre del 2017: Tribunal de Contenciós Administratiu de Madrid obliga a suspendre una conferència en suport del referèndum i el dret a decidir. L’esdeveniment havia estat organitzat pel grup madrileñ @ s per El Derecho a Decidir, en un espai públic i autoritzat per la Ciutat de Madrid. Després d’una denúncia, la conferència es va celebrar en un espai privat.
  • 13 de setembre del 2017: la Fiscalia va ordenar a la policia local que eviti celebrar el referèndum de l'1 d'octubre.
  • 14 de setembre del 2017: El Tribunal Suprem de Justícia català (TSJC) va ordenar a la Guàrdia Civil que investigués els mitjans de comunicació que feien anuncis sobre el referèndum. Encara no dia 14, es van prohibir dos esdeveniments més relacionats amb el referèndum. La principal explicació de la prohibició va ser:Qualsevol acte relacionat amb la celebració del referèndum que hagi estat suspès pel Tribunal Constitucional ha de ser considerat il·legal.. " La mateixa data, un dels representants del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va dir que 'actuaria de forma proporcional i progressiva contra la campanya i la propaganda electoral a favor del referèndum'.
  • 15 de setembre del 2017: a petició del govern espanyol, el Tribunal de Contenciós Administratives de Vitòria-Gasteiz (al País Basc) va ordenar la cancel·lació d’un col·loqui que comptaria amb la participació del diputat independent Anna Gabriel (actualment a l’exili a Suïssa). La prohibició es va produir a través d'una incursió policial al lloc de l'esdeveniment, que ja tenia molts espectadors. El mateix dia, la policia va veure i inspeccionar diversos impressors a Barcelona, ​​Sant Feliu de Llobregat, l’Hospitalet i Badalona, ​​i va confiscar 100.000 pòsters de propaganda per al referèndum.
  • 16 de setembre del 2017: 10 ocurrències en diferents llocs de Catalunya de confiscació policial de materials vinculats al referèndum.
  • 17 de setembre del 2017: El Ministeri de Seguretat espanyol va informar que la Guàrdia Civil havia confiscat 1.300.000 cartells que fomentaven la participació en el referèndum. Aquell mateix dia, es van produir 7 esdeveniments més de vigilància, inspecció i confiscació de materials a la web referèndum d’autodeterminació.
  • 18 de setembre del 2017: la policia va intervenir a Ràdio La Mina i va informar sobre la prohibició dels anuncis sobre el referèndum. Encara el 18 de setembre, la Guàrdia Civil va anar a la seu del grup Tot Mitjana, a Sant Cugat del Vallès, i va sol·licitar la presència de Ramon Grau, el president del grup de comunicació. Ramon Grau va rebre un document, escrit pel TSJC, que prohibia qualsevol tipus de publicació relacionada amb el referèndum o, en cas contrari, la desobediència "incorreria en responsabilitat penal".
  • 20 de setembre del 2017: El jutjat d'instrucció 13 de Barcelona va ordenar, al matí, la sessió detenció de 14 representants i personal tècnic de la Generalitat de Catalunya. Es van presentar diverses denúncies contra irregularitats en detencions: efectuades sense garanties legals suficients i, en alguns casos, de manera brusca i precipitada. El mateix dia, un nombrós grup d’agents de la Policia Nacional van assistir a la seu d’un dels partits independentistes, CUPa les 13:30 i tenia la intenció d’entrar a la seu. Els representants de la CUP van demanar als agents de la policia una ordre judicial, però no n’hi havia cap. La policia va romandre al lloc dels fets fins a les 20 hores. Encara dins 20 de Setembre, la Guàrdia Civil va confiscar 10 milions de paperetes en un magatzem i va detenir dues persones. Les operacions policials van provocar una gran reacció popular, amb manifestacions a diferents indrets Catalunya, sobretot a Barcelona, on es va produir una massiva concentració popular fora de la seu del departament d’Economia i Finances. La Fiscalia de l'Audiència Nacional (a Madrid) va presentar una denúncia penal contra diversos manifestants i els presidents d'Òmnium Cultural (Jordi Cuixart) i l'Assemblea Nacional Catalana (Jordi Sánchez) per presumpte delicte de sedició. Setmanes després, els dos líders van ser enviats a la presó, incondicionalment.
  • 24 de setembre del 2017: el periodista Mònica Terribas va ser denunciada per la Unió d’Oficials (de la Guàrdia Civil) per les seves expressions i preguntes periodístiques relacionades amb informació sobre les detencions del 20 de setembre i també per demanar als espectadors que informessin de les accions policials. El mateix dia, van començar a distribuir-se milions de papers i adhesius amb els missatges democràcia e Votem per ser lliures.
  • 25 de setembre del 2017: la Universitat sciens Po, des de París, va prohibir el rodatge, les fotografies i els enregistraments d'àudio de la conferència de l'assessor de relacions exteriors Raül Romeva, titulada "L’autodeterminació i la democràcia: el cas de Catalunya".
  • 26 de setembre del 2017: es va revelar la notícia que la Fiscalia espanyola havia ordenat investigar els directors de la televisió i la ràdio públiques catalanes (TV3 e Catalunya Ràdio).
  • 28 de setembre del 2017: la Guàrdia Civil confisca altres 100.000 anuncis de propaganda institucionals per al referèndum. Aquesta vegada, a l'empresa Rovira Marcosa Sabadell.

2 - Privadesa de les comunicacions postals

Revista cultural Damnium: enviament censurat

L’article 18.3 de la Constitució espanyola de 1978 diu, literalment, que “la privacitat de les comunicacions està garantida, especialment en les targetes postals, telègrafs i trucades telefòniques, excepte en els casos de resolució judicial“. Al setembre del 2017, però, algunes actuacions posen en dubte la preservació d'aquesta privadesa.

  • 15 de setembre del 2017: Societat Estatal de Correus i Telègrafs SA, empresa pública, va retirar, sense autorització dels titulars, el segell de seguretat d'un paquet enviat per l'Associació de Veïnes i Veïns de l'Esquerra de l'Eixample. El document, un butlletí mensual, contenia un article sobre el referèndum i dret de vot. L'enviament s'ha bloquejat. Els remitents havien d’enviar-ne un de nou a través d’una empresa privada.
  • 16 de setembre del 2017: l’agència Correus va bloquejar l'enviament d'una part de l'enviament de la revista Nmnium Cultural. Milers de membres de la institució van deixar de rebre l'edició, ja que la portada contenia la paraula "democràcia“, Sota la imatge d’una dona amb la boca tapada per una ratlla vermella.
  • 19 de setembre del 2017: sis furgonetes blindades de la Guàrdia Civil es van dirigir a la seu de l'empresa Unipost Terrassa per tal de confiscar materials relacionats amb la referèndum. La intervenció va seguir instruccions de la Fiscalia de Catalunya, però no tenia cap ordre judicial, un fet que va fer que els funcionaris de la companyia es neguessin a permetre que hi entressin agents de policia. Molts ciutadans es van reunir pacíficament davant de l’empresa. A les 18 hores, dotze hores després que arribessin les furgonetes, el secretari judicial del jutjat de guàrdia de Terrassa va arribar al lloc dels fets amb una autorització judicial. En ell hi havia l'ordre de fer-ho obrir sobres i confiscar materials que podria estar relacionat amb el referèndum (com a documents oficials que convocaven presidents i membres dels col·legis electorals).
  • 29 de Setembre: Correus va advertir la junta setmanal L'Eco de Sitges que la vostra publicació no s’enviaria perquè conté referències a 1 d’octubre.

3 - 712 alcaldes investigats

La Generalitat de Catalunya ofereix el seu suport als 712 alcaldes investigats. Al davant, Carles Puigdemont (president de Catalunya), acompanyat d’Oriol Junqueras (vicepresident del govern) i Carme Forcadell (presidenta del Parlament de Catalunya), dues de les preses polítiques d’Espanya

El 13 de setembre de 2017, la fiscalia espanyola va ordenar això 712 alcaldes catalans investigats per la seva presumpta participació en l'organització del referèndum. A més, va presentar una acusació contra els presidents de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l'Associació de Municipis per la Independència. En el document d'acusació, es deia que els alcaldes serien investigats i citats per fer declaracions per "cooperar amb la celebració del referèndum il·legal". A Catalunya, hi ha 947 municipis. En 712 d’ells, hi ha alcaldes que corren el risc de ser suspesos de la vida política.

4 - Tancament de llocs

4.1) tancament de llocs de referèndum

  • 13 de setembre del 2017: la Guàrdia Civil va anar a CDMON (situada a Malgrat de Mar) i va ordenar que es tanqués el lloc referèndum.cat.
  • 14 de setembre del 2017: el Tribunal Suprem de Justícia català va tancar dos llocs més vinculats al referèndum.
  • 16 de setembre del 2017: la Guàrdia Civil tenia ordres d’ordenar a les companyies telefòniques privades —Movistar, Vodafone Orange i altres— que tanquessin els llocs web institucionals i oficials del referèndum.
  • 17 de setembre del 2017: La Fundació PuntCAT va enviar una notificació a ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) afirmant que s'havia obligat a tancar el lloc ref1oct.cat i tots els que tenen el domini .cat relacionats amb el referèndum.
  • 29 de Setembre: el TSJC va ordenar a Google que eliminés de Playstore l’aplicació que permetia conèixer el lloc de votació.

Missatge notificant el tancament de llocs vinculats al referèndum d’autodeterminació català

4.2) tancament de llocs web d’associacions i partits polítics

  • 25 de setembre del 2017: la Guàrdia Civil va bloquejar la pàgina de l'Assemblea Nacional Catalana. L’acció, però, es va dur a terme sense cap notificació prèvia. El mateix dia, es van tancar altres llocs: vullvotar.cat, alert.cat (Alerta solidària), empaperem.cat (que va coordinar una distribució massiva de materials del referèndum) i impressorsperlademocracia.com (on es van imprimir diversos anuncis sobre el referèndum). La llista de llocs bloquejats / tancats assoliria els 140.
  • 27 de setembre del 2017: la Guàrdia Civil va tancar el lloc cridaperlademocracia.cat (promogut per Nmnium Culturalper tal de fomentar la participació en el referèndum) i la de la campanya del Pren Partit (prenpartit.cat), creat pel partit CUP. Altres llocs tancats eren webdelsi.cat, holademocracia.cat e assemblea.eu (nou lloc web de l’Assemblea Nacional Catalana que s’havia creat per substituir el assemblea.cat, també tancat.
  • 29 de Setembre: la Guàrdia Civil va tancar el lloc Escoles Obertes, que ja comptava amb més de 60.000 voluntaris.

5 - Detenció de catorze líders governamentals i funcionaris tècnics del govern

Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, presidents de les entitats civils Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana, arrestats incondicionalment

El Jutjat d’Instrucció de Barcelona va ordenar al matí, al matí, la detenció de 14 representants i personal tècnic de la Generalitat de Catalunya. Es van presentar diverses denúncies contra irregularitats en detencions: efectuades sense garanties legals suficients i, en alguns casos, de manera brusca i precipitada. El mateix dia, un gran grup d’agents de la Policia Nacional van assistir a la seu d’un dels partits independentistes, la CUP, a les 13 hores, i tenien intenció d’entrar a la seu. Els representants de la CUP van demanar als agents de la policia una ordre judicial, però no n’hi havia cap. La policia va romandre al lloc dels fets fins a les 30 hores. Encara dins 20 de Setembre, la Guàrdia Civil va confiscar 10 milions de paperetes en un magatzem i va detenir dues persones. Les operacions policials van provocar una gran reacció popular, amb manifestacions a diferents indrets de Catalunya, sobretot a les ciutats Barcelona, on es va produir una massiva concentració popular fora de la seu del departament d’Economia i Finances. La Fiscalia de l'Audiència Nacional (a Madrid) va presentar una denúncia penal contra diversos manifestants i els presidents d'Òmnium Cultural (Jordi Cuixart) i l'Assemblea Nacional Catalana (Jordi Sánchez) per presumpte delicte de sedició. Setmanes després, els dos líders van ser enviats a la presó, incondicionalment.

6 - Referèndum de l’1 d’octubre

Més de 2.2 ciutadans van votar a favor de la independència de Catalunya

6.1) Danys físics i morals

Entre l'1 i el 4 d'octubre, 1.066 ciutadans (991 el dia 1, data marcada per violència policial contra els electors, i 75 entre el 2 i el 4 d’octubre) amb diferents tipus de danys físics i morals: lesions cerebrals traumàtiques, fractures, contusions múltiples, crisi d’angoixa / ansietat, arítmia, lipotímia (pèrdua sobtada de consciència), entre d’altres. A més, s’han assistit 12 agents de seguretat (9 de la Policia Nacional, 2 de la Guàrdia Civil i 1 dels Mossos d’Esquadra). La informació va ser detallada per informe publicat per CatSalut el 19 d’octubre de 2017, titulat “Quant als incidents dels dies 1 al 4 d'octubre de 2017".

Enregistraments de l’acció policial durant el referèndum

La data 1 d’octubre va marcar un dels esdeveniments més importants de la història de Barcelona Catalunya. La prohibició del referèndum –un dret previst a la Carta de les Nacions Unides– va deixar imatges i gravacions que ataquen seriosament la democràcia. Consulteu el vídeo.

Col·labora amb l'Aqui Catalunha
Amb la vostra donació, en la quantitat que desitgeu, el portal de notícies Aqui Catalunha es pot consolidar com un dels principals referents mundials sobre Catalunya. La vostra col·laboració serà essencial per a la continuïtat del nostre treball.

CONTINGUTS EXCLUSIUS

Subscriu-t'hi per rebre les novetats de l'Aqui Catalunha

Fer-ne difusió

Productes de CatalunyaLlibres, jocs, roba i complements

Les vostres compres permetran el Aqui Catalunha rebre petites comissions, essencials per al nostre creixement.