
Deu anys després del memorable any del 2011, marcat pel títol de la Champions League, la Copa del Món de Clubs i el reconeixement unànime de la salut esportiva i financera del club, la crisi financera del FC Barcelona mostra com les dues darreres administracions presidencials, especialment la de Josep Maria Bartomeu, han portat la institució molt a prop de l’abisme. Després de la crisi relacionada amb el futur d'en Lionel Messi, el club s'enfronta a un de deute superior a 1.000 milions d’euros.
Val la pena llegir: Conflicte entre Messi i la junta de Barcelona
Les xifres de la crisi financera del Barça
Tal i com presenta el document Equilibri econòmic del club(temporada 2019/2020), més concretament al punt 14 (Passius financers), el club té un deute de 1.173 milions d’euros, dels quals 730 milions són a curt termini. Al juny, s’espera que el FC Barcelona liquidi un deute de 266 milions d’euros als bancs.
Pel que fa a la massa salarial, representa un 74% en relació amb els ingressos del club. Per aquest motiu, i enmig de l’agreujament causat per la pandèmia, és vital renegociar els contractes dels jugadors. Tal és la gravetat que, segons el document, la institució busca un préstec de 100 milions d'euros per pagar els sous dels esportistes durant els propers mesos.
Part del deute està vinculat a entitats esportives (196 milions d'euros). La llista inclou clubs com Bordeus (Malcom), Grêmio (Arthur), València, Liverpool (Coutinho), Ajax (De Jong), Atlètic de Madrid (drets preferents), Juventus (Matheus Pereira i Pjanic), Sporting Clube de Braga (Trincão), Vila-real (Denis Suárez), Atlético Mineiro (Emerson), Valladolid (Arnaiz), Real Betis (Junior Firpo), Eibar (Cucurella), Las Palmas (Pedro González), Albacete (Rey Manaj), Palmeiras (Matheus Fernandes), São Paulo (Emerson), Bayern München (Arturo Vidal) i Deportivo La Coruña (Brandariz).
Pel que fa als ingressos, el futur a curt i mitjà termini del FC Barcelona tampoc no és encoratjador. Basant-se en una hipotètica millora de la situació sanitària, es va calcular que el club captaria 60 milions d’euros mitjançant la venda d’entrades. Més exactament, si el Camp Nou, estadi del club, pogués rèbrer el 25% de la seva capacitat al febrer i fins al 50% al maig. Malauradament, Catalunya i Europa viuen la tercera onada de la pandèmia COVID-19.
Malgrat la gravetat del context sanitari, les eleccions presidencials del club, que havien d'ésser el cap de setmana passat (24 de gener), s’han ajornat pel 7 de març.