Sergi Blasi: "El traspàs d'en Torrent al Flamengo és molt bo per a la salut cultural del nostre petit país"

En Sergi Blasi va néixer a Barcelona el 1970. L’amor i un accident de trànsit el van fer canviar tots els seus plans i viatja al Brasil, on des de fa una dècada, aquest català ha trobat el seu “paradís particular”.

En una entrevista amb l'Aqui Catalunha, en Blasi explica la seva història personal i parla sobre l'accident, l'amor i la família. També explica, francament, com ha viscut el conflicte polític entre Catalunya i Espanya durant aquests darrers anys.

Llegeix també aquesta entrevista: Màrius Vendrell: "Els centres catalans a l'estranger estan abandonats, però continuen vius"

Què et va portar al Brasil?

Vaig tenir un accident de moto el 5 de juny del 2008 a la carretera de Tossa a Vidreres, a la província de Girona (Catalunya). Vaig caure i vaig perdre una cama. Jo era cuiner i, en aquell moment, estava coneixent la meva dona actual a través d’Internet. Havia planificat un viatge al Brasil el mateix any de l'accident, però, evidentment no hi vaig poder anar. Ella em va visitar el febrer del 2009, i vam començar a tenir una relació a distància. Després, vaig anar al Brasil amb la intenció de quedar-m'hi un any, i mira per on, ja en porto deu aquí. Ens vam casar i ara tenim una filla de quatre anys.

Imagino que l’accident va ser un punt d’inflexió.

Sergi Blasi amb la seva dona i la seva filla.

Sí. Després de l'accident, la meva personalitat, la meva forma de ser, el meu caràcter, la meva vida va donar un tomb de 360 graus. Sóc més sensible, una persona millor, tot degut a la meva discapacitat. És increïble perquè fins que no t'hi trobes, no t’adones de la realitat. També va ser decisiu quedar-me a Brasil pel fet de rebre una pensió, la qual no era suficient per mantenir-me a Catalunya. Encara no estava en condicions de treballar, la meva feina era molt física. Però, per descomptat, com que els diners en reals es multiplicaven per tres al canvi de moneda en aquell moment, això em va ajudar molt. No necessitava dependre de ningú. Em vaig acabar de convèncer que Brasil era el destí perfecte per a mi, tant per la meva dona com per la meva situació financera.

I ara vius a Aracaju.

Vam comprar una casa als afores de la ciutat i aquí estem, aprofitant la vida. On jo visc és el meu paradís particular, és fantàstic, aquí es viu molt bé. Quan vam tenir la nostra filla vaig decidir dedicar-me completament a ella. I així ho faig. Ella encara només parla portuguès, però jo li parlo català i ella m’entén. Estic segur que acabarà parlant català.

I, sent al Brasil, com vas viure els darrers episodis del conflicte polític entre Catalunya i Espanya?

Per a mi, l’1 d’octubre va marcar un abans i un després. Va ser una puntada al cul des d’Espanya a Catalunya. Altres. És una pena perquè Espanya és un país preciós i estimo molt els espanyols, però les institucions, el govern espanyol i la manera de fer les coses són monstruoses. Podeu escriure això amb majúscules, subratllar-lo i posar-lo en vermell. El tracte que està tenint amb Catalunya és inhumà. Estic molt enfadat. Sóc independentista i no ho nego, però opino que si Espanya hagués celebrat un referèndum vinculant, hauria guanyat el "no" a la independència, com va passar a Escòcia. A més, el sistema judicial fa pudor i l'aristocràcia caurà sota el seu propi pes. EL monarquia espanyola, autoritària i dictatorial, els dies estan comptats.

Entrevista suggerida: Comptes personals del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya - I

"Ara tenim bones notícies, que és el trasllat de Domènec Torrent a Flamengo"

I ara què?

Actualment la situació és una merda. No sé què passarà. Tindríem una força més gran si tots els grups independentistes s’ajuntessin i diguessin “o atureu la repressió o no hi haurà taula de diàleg ni res”. I si continua de la mateixa manera, seria necessari amenaçar amb una Declaració Unilateral d'Independència (DUI)directament, és clar.

Els brasilers del vostre voltant, què en saben del que passa a Catalunya?

Els brasilers es preocupen molt poc del que passa allà. Només hi posen interès els intel·lectuals. Però ara tenim una gran notícia que és el traspàs d'en Domènec Torrent al Flamengo. És una gran oportunitat, i alguns mitjans brasilers ja han començat a dir que en Domènec se sent millor que se li digui que és català que no pas espanyol. Estic molt orgullós que sigui un català el que lidera un dels equips més grans d’Amèrica i un dels més importants del món. Cal dir i repetir que l’entrenador és català i això és molt bo per a la salut lingüística i cultural del nostre petit país. 

Entrevista realitzada per Carla Samon Ros